diumenge, 28 de maig de 2017

Estels blaus. La xicoira (Cichorium intybus)



Diu que per Sant Llorenç hi ha pluja d’estels, pot ser, ho diu gent sàvia, jo mai he aguantat desperta fins l’hora d’aquesta màgica pluja.
La pluja que sí que m’amara cada matí d’estiu és la pluja d’estels blaus  que omple els marges dels camins i els camps de vora casa.
Estels blaus, humils i intensos que volen lluir el seu color tot i ja no ser de nit, fugissers però, només volen lluir allà on han caigut, en un pom a casa s’apaguen.
M’he atrevit a  escampar el seu color sobre el paper, calia  ser ràpida, s’apaga de seguida, així com la rosella, no els agrada fer de models.
Mentre pintava estels buscava una explicació al fenòmen d’aquesta pluja, em sembla que l’he trobada.
Diu que encara molt abans que els ocells tinguessin dents , just el dia que el creador de tot allò que nosaltres no sabem fer havia posat els estels al firmament es va girar una fortíssima ventada;  els estels,  menuts i  inexperts no en sabien de  ventades i  van seguir els seus corrents  caient a la terra.
Sortí el sol i criaturetes de nit com eren van haver d’aprendre a tancar-se i protegir-se.
Al cap d’uns quants dies els sortiren arrels i prou que s’estiraven  provant de tornar cap al cel, però era molt lluny i  van anar trobant que també a la terra hi estaven bé.
Demanar una estrella blava, diu Silvio Rodríguez a la seva cançó és demanar quelcom impossible, “ no me pidas que te baje una estrella azul” diu la cançó, “ solo te pido que mi espacio llenes con tu luz”  i és clar que no, baixar-los, els estels blaus  és impossible, els  tenim tots a la terra,  només cal que els  volguem veure i els deixem que ens omplin amb la seva llum i els seus colors. 




Quan el sol és al seu zenit es comença a tancar

dimecres, 10 de maig de 2017

Ceràmica solidària


Si l’art no ajuda a fer un món millor no és art.

T’agrada la ceràmica i ets solidari? estàs de sort !
Ara pots comprar ceràmica d’autor i pagar  amb el comprovant d’haver fet donació a alguna de les següents organitzacions  solidàries:
Projecte “Fem Pinya” dels Nens del Vendrell
Caritas El Vendrell
Metges sense Fronteres, Proactiva open Arms, Unicef, Amnistia Internacional, Oxfam Intermon, Acnur, Creu Roja, Stop Maremortum, Mans Unides
Quan???
Del 10 de juny de 2017 al 9 de juny del 2018
On???
A la plaça de les Garrofes,4 El Vendrell
Per què aquestes dates?
Perquè l’espai dedicat a la ceràmica de la plaça de les Garrofes 4  entra en el seu 15è any d'activitat, tot i que que qualsevol data és bona per ser solidari.
Com ho pots fer???
Si has fet una aportació econòmica a qualsevol de les organitzacions detallades anteriorment, el 50% de la quantitat aportada es descomptarà del preu de la teva compra tenint en compte que  el descompte mai pot ser superior al 50% de la compra.
Si fas aportacions mensuals pots gaudir d’aquest descompte cada mes mentre duri aquesta campanya o acumular-les, tenint en compte que la suma mai no superarà el 50% de la compra.
Imagina’t una  ceràmica amb un gran valor afegit, per utilitzar-la cada dia, per fer el teu espai més personal, més amable, per regalar a qui estimes...

MÉS INFORMACIÓ A:

dimecres, 29 de març de 2017



Montse Llanas
Estats

Dates: Del divendres 7 d’abril al dissabte 27 de maig
Obert: dijous, divendres i dissabte de 17:30 a 20:30

Plaça de les Garrofes,4
El Vendrell
Camil.la Pérez Salvà
CERÀMICA



De com esdevenen  ceràmica la terra, l’aigua, l’aire i el foc i dels processos que experimenten els elements és del que tracta l’exposició que la ceramista Montse Llanas ens ofereix.
Cercadora incansable de tècniques, materials, processos observa al llarg dels anys com la terra es quarteja, es fon, erupciona; la seva inquietud la porta a travessar línies abans no travessades,  sap que en ocasions el resultat serà sorprenent i satisfactori en altres serà un primer graó de molts altres. Aquesta curiositat ens permet  gaudir d’ ESTATS.
Montse Llanas, artista vilafranquina d’adopció és Llicenciada en Belles Arts i  Tècnica Superior en Ceràmica Artística, professora al Taller de ceràmica de l’Escola Municipal d’Art Arsenal de Vilafranca del Penedès.

Ha exposat de forma continuada en els darrers vint anys i rebut diversos premis i reconeixements  cosa que li ha donat reconegut prestigi.

diumenge, 19 de febrer de 2017

Quan era petita Camil.la era negre d'ala de mosca i feia olor de naftalina


Incunable de la traducció a l’alemany de Heinrich Steinhöwel de De mulieribus claris de G. Boccaccio (Johannes Zainer, Ulm ca. 1474)

...Quan era petita, Camil·la era negre d’ala de mosca i feia olor de naftalina
Feinejava per casa i així com qui no vol la cosa he sentit que per la ràdio deien un fragment d’un poema de Clementina Arderiu  …Clementina em dic, / Clementina em deia / Altre temps jo fui / un xic temorega;/ el nom m’era llarg / igual que una queixa / i em punyia el cor / quan les amiguetes, / per fer-me enutjar, / molts cops me’l retreien:…
M’he reconegut en el que diu el seu poema, jo també n’era de temorega, en un altre temps, temia entrar en llocs nous on coneixeria gent nova i hauria de dir com em deia.

Si voleu seguir llegint: http://www.camillaperez.com/?p=526

divendres, 30 de desembre de 2016

Vinc de gavatxos i xarnegos


Vinc de gavatxos i xarnegos
Gavatx, gavatxa El terme pejoratiu ‘gavatx, gavach, gavache, gabaï, gabacho’ designava sempre una persona estrangera al país, vinguda d’un territori veí del nord, rústega, muntanyesa i grossera, en les maneres i en el parlar.  A Catalunya, els gavatxos són tots els francesos. Originàriament s’adreçava solament als immigrats occitans que exercien els oficis més vils a la península ibèrica....


Si voleu seguir llegint:  http://www.camillaperez.com/?p=5250

dimecres, 23 de novembre de 2016

La tia monja, Josepa Salvà Gili,



Josepa Salvà Gili tenia vint-i-dos anys quan va decidir que volia entrar al convent, més o menys l’edat que tenia a la fotografia, com que al 1882 una dona de vint-i-dos anys era menor d’edat va necessitar l’autorització ...
Si voleu seguir llegint:  http://www.camillaperez.com/?p=5216