dissabte, 6 d’agost de 2016

Theresa Salbà veïna d'Esblada i natural de Sant Martí Sarroca





El nucli urbà abandonat l’Esblada, ubicat al terme de Querol, podria acollir una ecovila i un punt alternatiu, gràcies a un projecte de transformació social d’un grup de persones que estan interessades en aquest nucli urbà deshabitat. 20 agost 2014 6:00ElVallenc.cat hores d’ara el projecte encara no s’ha realitzat.






Theresa Salbà Vallès, 1799-1871, filla de Jaume Salbà i Catarina Vallès, natural de St. Martí Sarroca hi va anar a viure cap el 1823, ho dedueixo d’un document redactat pel notari Nicasi Abella de Vilafranca del Penedès en el que Joseph i Macià sogre i marit respectius de dita Theresa reconèixen haver rebut les cent-setanta sis lliures i les caixes de roba i vestits promeses com a dot.

M’imagino la Theresa, després del casori, carregant les seves pertinences al carro i amb el seu marit, que de ben segur coneixia de poc, enfilar camí cap Esblada, no sé per on devia anar el camí, potser Torrelles, Pontons, Valldossera, Montagut...  i entre boscos i camps arribaria a Can Prats. Un llarg viatge, fer uns quaranta quilòmetres amb carro per camins no devia ser gaire fàcil, potser no tornaria a Sant Martí mai més.

Quan la Theresa hi va arribar el terme de Querol, al qual pertany Esblada, ara pràcticament abandonat, rondava el miler habitants.

En Macià Prats, era fill de Joseph (Prats Creuet nascut el 23 de gener 1761) i Maria Vivó, en Macià va néixer a Esblada el 30 d’abril de 1791 i era pagès. No sabia llegir ni escriure així ho manifesta en el document a manera de rebut que he pogut consultar i per aquest motiu signa, en nom seu davant el notari, Anton Martí.

Consten d’ell tres germanes: Maria, Magdalena nascuda el 14 d’agost de 1787 i Antònia el 15 de març de 1789, al 1794 un nen que mor al néixer, al 1796 Pere i al 1800 Pau.

...Com en lo any 1835, epoca desgraciada fou destruit lo hermos edifici del castell, saquejat tot lo poble i robada i cremada la Yglesia i casa Rectoral de est poble de Querol per los defensos del liberalisme, es que se perderen tots los llibres i escripturas de la parroquia, se perde també lo llibre que contenia totes les partidas de baptisme, obits i esposoris des de 1807 fins a 1835...

signat a 1870 pel rector Josep Cabanes

Donades les circumstàncies es difícil doncs seguir els esdeveniments familiars, saber els fills que van tenir en Macià i la Theresa, si van morir, a quina edat... Consten: Anton Prats Salvà nascut el 2 de novembre de 1827, Josep nascut el 2 de desembre de 1832 i Ma Josepa al 22 de novembre de 1838.

Al 1870 mor Josep a l’edat de 37 anys, casat amb Francisca Rovira.

Al 8 de gener de 1871 mor Theresa Salbà Vallès a l’edat de setanta dos anys

El 13 del mateix mes mor Macià, fill de Josep i Francisca a l’edat de tres anys i l’endemà 14 de gener mor Macià Prats Vivó a l’edat de vuitanta anys. Un mal començament d’any per a la família.

al 1884 Raymunda Sebastiá Gasó mor a l’edat de quaranta un anys, era esposa d’Anton Prats Salvà, l’hereu, fill de Theresa i consta en la partida de defunció que viu a Can Prats,  filla de Magí de Cervera i Coloma de Sta Coloma de Queralt, veïns de Rocafort. Els funerals amb l’assistència de quatre sacerdots això fa pensar que devien tenir un cert poder econòmic, l’assistència de capellans i cantors era proporcional a la quantitat que la família podia pagar pel funeral.

No aparèixen més Prats al terme de Querol/Esblada, o no van tenir descendència o van anar a viure a una altre població.





Es poden trobar les següents  formes indistintament: Salbà/Salvà. Balles/Belles/Vallès així co Masia/ Macià.

Publicat al Butlletí El Martinet de Sant Martí Sarroca el juny de 2016


dilluns, 28 de març de 2016

Matí de dilluns de pasqua




Matí de dilluns de pasqua

Vivint en un lloc idíl.lic enmig de la natura com visc estic acostumada a veure i en ocasions haver de manifestar el meu rebuig a conductes incíviques.
Feinejava per casa i amb les finestres tancades sentia un BUM, BUM, BUM, insistent  que per a algú deu ser música i a mi em resultava  inaguantable.
M’assec una estona a llegir el diari i veig a la portada de la Vanguardia: “Urbanites a la ruralia” pag. 4, Viure,  i jo que, calenta pel tema “BUM, BUM, BUM”  me n’hi vaig,  ( no voldria que cap amic o parent urbanita se m’ofengués, n’hi ha moltes d’herbes diferents)
Aguns, diu l’article parlant dels turistes rurals,  s’adonen que arriben a un lloc diferent  quan no poden arrossegar la maleta de rodes per carrers pedregosos i plens de brutícia d’animals…
I és clar, també n’hi ha que van al camp a passar el dilluns de pasqua  i en lloc d’escoltar els ocells o la remor de les fulles prefereixen el cotxe al costat i el soroll infernal que en fan sortir,  i em pregunto: Per què van  al camp si no els agrada escoltar els ocells, ni saben  fer el mínim soroll  per no trencar el silenci de la fauna que hi habita i poder  així observar  els aneguets nedant en filera darrera l’ànega, o les sargantanes prenent el sol????
Visitar el camp suposa acceptar unes regles mínimes no escrites, els camps tenen propietaris que els treballen, no s’hi pot entrar  encara que no estiguin tancats, els horts els planta algú, no créixen per generació espontània, les flors dels voltants de les cases no són per endur-nos-les, si no anem amb prudència amb les vaques poden ser perilloses… No està escrit, però és de pura lògica.

dimarts, 15 de març de 2016

Opera Lutum



Opera Lutum  del 9 d’abril al 15 de maig.
Capella de Sant Joan.
Plaça de la Vila  de Vilafranca del Penedès.
Inauguració el 9 d’abril a les 20:00
Potser és innecessari dir que la matèria primera de la ceràmica és el fang tal com es llegeix en el títol de l’exposició. Li hagués pogut posar “Objectes litúrgics”, l’espai m’ho suggeria, de fet totes les peces que mostro són litúrgiques, entesa litúrgia d’una manera genèricacom a ritual d’ús, d’ordre… els oficis artesans en tenen molta, de litúrgia i de processos repetitius, la ceràmica, el tèxtil, la fusta, fins i tot  les artesanies més “industrials”.
La ceràmica, per la seva textura, ens demana interactuar...



divendres, 11 de març de 2016

Violetes





Unes fugiseres violetes al facebok han sigut  la meva magdalena proustiana.
-Anem a jugar als Closos mama!
Sortíem del baluart per la porta del safareig,  corríem pel caminet dels estenedors,  vorejàvem el  rec travessant  l’arc, un pontet que portava el rec per damunt del Torrent Sec,  i ja érem a ”l’altra banda”,  l’altra banda era l’horta que quedava més enllà del Torrent Sec....
Si voleu seguir llegint: http://www.camillaperez.com/?p=4990

dissabte, 5 de desembre de 2015

Els colors del vi

Variacions. Camil.la Pérez Salvà

Els colors del Vi


Exposició col·lectiva multidisciplinar organitzada per l’Associació d’Artistes Visuals i Plàstics del Penedès Ardhara. Exposen 18 artistes del col·lectiu i 7 de diferents nacionalitats residents a París i convidats per Ardhara.... Si voleu seguir llegint: http://www.camillaperez.com/?p=4956