dimecres, 31 de gener del 2018

La tia Palmira


Palmira març de 1953 casament d'Agustí i Josefina ( els meus pares)

La tia Palmira, germana de l'avi Ramon, només la recordo d’un dia que amb la mama vaig anar a visitar-la a Sant Gervasi, al Carrer Francolí 38 on vivia.
Era una dona alta i prima,  morena, de pòmuls prominents i coll llarg, tindria al voltant d´uns seixanta i pocs anys i jo no més de set o vuit, posat elegant i mirada reveladora del tracte poc amable que li havia donat la vida, poc temps després de la visita moria sola en un accident domèstic....

Seguir llegint:http://www.camillaperez.com/?p=5667

dissabte, 20 de gener del 2018

Tolerància zero als residus


Tolerància zero als residus, sentia a la ràdio propostes com anar a comprar amb recipients que tenim a casa, utilitzar bossetes de roba, pots de vidre, en definitiva reutilitzar tot el que es pugui i generar el mínim possible de residus.
Això vol dir anar a mercats i establiments on es pugui comprar a granel, rebutjar els aliments que venen embossats quan no sigui estrictament  necessari i prendre’ns-ho molt seriosament, ens hi juguem molt....

Per seguir llegint:  http://www.camillaperez.com/?p=5641

diumenge, 14 de gener del 2018

Besàvies


No vaig conèixer cap de les meves besàvies...

Si en vols llegir més: http://www.camillaperez.com/?p=5616

Juana Santamaría (Bugedo)




El dinou de juny de mil noucents vint-i-cinc a les sis del matí va morir Juana Santamaría a l’edat de seixanta cinc anys. Estava casada amb Rafael  Pérez i Pérez i tenia quatre fills, tres nois i una noia. Vivia a Olesa de Montserrat des de 1891, al carrer Duc de la Victòria número onze. Era originaria de Masa, Burgos així com el seu marit, però el seu lloc de naixement és una incògnita ja que en el contracte d’ “Arras” del seu casament consta com “procedente de la Casa de Beneficencia de Burgos”......

Si en vols llegir més: http://www.camillaperez.com/?p=5623

dijous, 4 de gener del 2018

Els primers plats a Catalunya







Els besavis Pérez Santamaría van arribar a Olesa de Montserrat al 1891, temps aquells en els que per demanar “garbanzos y alubias” ho havien d’assenyalar si no, no els entenia ningú.
Venien de Masa, Burgos,  buscant un futur millors per als seus fills....